La nudessa del meu peu

No va ser una ofrena el teu petò.
No tens mes proves de que escrius des de adins,
per què escrius com si estigueres somniant o volant
I a mi m´agrada esa simplessa, esa simplesssa tan teva.

Volies arribar des de una cosa sensual
com el meu monyo,
fins que necessites el meu somriure,
encara que et falte la meva mirada
que també somriu i parla.
Però...
son tan grissos els núvols
que si no somrisc en tu estant en tu
no importaria.
No t´esclavitzes
sempre em falta alguna cosa,
sempre sóc part d´un breu moment
com si les pissades en l´arena o el vent
què alguna volta et va refrescar l´ esquena.

Quan vulga que sigues el que no eres,
t´ho dire... i encara així, sé que no obtindré res.
E´s la teva condena ser qui eres.
Com la veritat.
Com les nostres pròpies veritats.
Com la veritat de la cordillera...
La cordillera què, alguna volta,
algú va poder vore-la com un mur inseparable.
L és així, què así estem,
d´entre la inmensitat de la llargària intraçable
i la simpleza d’ un camí que creua
la dolçor
i l’ amargor.

Sé que he afonat les teves onetes de colors
I que la vida es llarga i complexa com per a
resumir-la en uns minuts
o en uns verssos que ni tan sols rimen.
Des de el país dels somnis i
eis sostres de màrmol.
Com la princessa en el torreó
o la potessa habildossa;
des de la nudessa del meu peu
I tal vegada del meu muscle,
m’ atrevisc a afonar els teus antics malsons i desitjos
I crear-te , pot ser, uns nous i menyn eterns.
Así està la llar dels teus verssos i dels meus.
Así estic, jugant a canviar les paraules
amb els peus nous.


Traduccion aqui


Imagen:Internet